BLANQUER, [BLANCQUER] s.

Artesà qui fa ofici d'adobar o blanquejar les pells.

"E els partits de nos, vengren los blancquers, e foren be .CC. ab brandons e ab candeles..."
Rei Jaume I Crònica (Rei Jaume I) (ed. Aguiló, 1873) 300

"Mas lo fruyt obren los blanquers.
Dix .D. que aquest fruyt [de la sarment blanca] rrau los pels dels cuyrs en lo començament quan nax..."
Ibn Wáfid Llibre de les medicines particulars f. 28, b

"E tots aquells blanquers e jovens qui facen per ells mateys qui en la dita pietança no seran o no y volran esser, que aquells haien a pagar mig escot segons lo estament en que sera..."
Capítols de la confraria dels blanquers de Barcelona 18 d'octubre de 1401. Arx. C. d'A. (reg. 2.196, f. 154)